Mujer planeta
Amor de aire,
recuérdale a tus besos
que he pintado mis mejillas y mis sueños
en la añoranza.
Que mi piel está temblando
a la sombra del viento
aquí desnuda, tan lejos de ti
dormida en mi nostalgia.
Soñaba ayer...
Que tú ya estabas
buscando en mí la primavera
que siempre te hacía regresar
a dibujar la senda de mis labios bajo los tuyos.
Que ya no volabas más
tan lejos de mí
y yo olvidaba por completo
aquel destino insensato
de ser una mujer de aire...
Entonces sólo era:
un cuerpo planetario.
Sí, un planeta muy pequeño
en medio del universo
con mucha vida dentro
y todos sus detalles.
Sus ojos, sus brazos, sus piernas,
sus montes, sus colinas,
sus valles paraíso,
sus verdes selvas
sus ríos plateados,
que como venas que me surcaban,
un mar inmenso envuelto a mis caderas
y un volcán secreto en medio de todo,
donde habitaba el fuego de una estrella,
dormida en la cuna de mi vientre planetario
debajo de mi corteza terrestre.
Que solamente tú
sabías despertar.
Dona planeta
Amor d’aire...
Recorda-li al teu bes
Que jo he pintat les meves galtes i el meus somnis
amb l’enyorança
que la meva pell tremola
a l´ombra del vent
Aquí tan nua i tan lluny de tu
dormida en la nostàlgia.
Somiava ahir...
Que tu ja hi eres
cercant en mi la primavera que sempre et feia retornar
a dibuixar la senda dels meus llavis sota els teus.
Que ja no volaves més tan lluny de mi
I jo també m’oblidava completament
d’aquell destí insensat
de ser una dona d’aire…
Llavors era només:
un cos planetari.
Sí, un planeta molt petit
amb molta vida dins
i tots els seus detalls.
Els seus ulls, els seus braços, les cames
les seves muntanyes, els cims,
les valls del paradís
les seves selves tan verdes
els rius platejats
que em solcaven com a venes
un mar immens embolicat als meus malucs
i un volcà secret al mig de tot
a on habitava el foc d´una estrella
dormida en el bressol
del meu ventre planetari,
per dins de la meva escorça terrestre.
Que només tu
sabies despertar.